El meu discurs del congres

Estimats compromisaris:

No fa tant n’hi havia que, interessadament, encara volien vendre sa idea que s’objectiu de sa candidatura de Carlos Delgado era anar-se’n des PP.
Mos acusaren de voler fracturar es partit.
D’aprofitar sa campanya electoral des congrés regional per preparar un partit nou.
Mos acusaren de tot.
De no estimar es partit.
De posar en dubte s’unidat des partit.
Es temps, amics meus, els ha deixat en evidència.
Ni hem fracturat es partit.
Ni mos hem anat.
Ni hem fugit.
Ni hem format un partit nou. Esteim aquí.
A més, ses nostres idees, que alguns, també interessadament, situaven a s’extrema dreta han anat agafant força: sa ponencia política que s’ha discutit avui dematí ha posat de manifest que el PP està adoptant posicionaments molt parescuts en aquells que fins fa molt poc només noltros, repetesc, només noltros, defensàvem. Fins i tot se n’ha acceptat qualcun d’idèntic, com eliminar sa duplicidat de càrrecs remunerats per part des congrés insular d’Eivissa.
Només per això ja ha valgut la pena presentar-mos.

Gràcies a tots es compromisaris que m’han avalat.
No ha estat gens fácil arribar però ho hem aconseguit.
I gràcies en es meu equip de col·laboradors més pròxims. Sa feinada que heu fet no ha estat de bades.
Hem aconseguit lo que volíem: ser escoltats en aquest congrés.
Això ja representa per noltros un gran triomf.

I deia que ha estat difícil, molt difícil arribar, perquè, a la vista dets avals arreplegats, som sa candidatura de ses bases.
En ets avals que tenim, no cerqueu càrrecs de govern a ses nostres institucions. Sa nostra força la mos donen principalment es militants de base, per això estam convençuts que som, de ses tres candidatures, sa que més s’acosta en es sentiment des militants i des votants.
He dividit es meu discurs en quatre parts.
Sa primera, sa necessidat de recuperar sa política en majúscules.
Sa segona, es principis programàtics que haurien de orientar sa nostra política.
Sa tercera, sa revisió de sa política de pactes.
I sa quarta, com hem de regenerar des de dedins es partit?

Comencem per sa primera...

2. COM RECUPERAR SA POLÍTICA EN MAJUSCULES

Quan se xerra de renovació o de regeneració o de refundació se sol pensar que aquesta només ha d’afectar a un canvi dràstic de cares en sa direcció des partit. Crec, sincerement, que això no basta.
Una autèntica renovació, refundació o regeneració comporta una revisió no només de ses persones, sinó també des principis que haurien d’orientar sa gestió pública, en es Govern i a s’oposició, des nostro partit.
No dic canviar-los però si revisar-los, debatre sobre ells i plantejar si es mateixos principios que a lo millor eran adequats fa uns anys són es qui ara reclamen es nostres votants i per extensió es demés ciutadans.

Amb això que vull dir?
Que hem de recuperar sa política en majúscules. Ara tenim una oportunidat única per fer-ho i que no l’hem de desaprofitar.
Es partits, tots es partits, també es nostro, tenen tendència a convertir-se no en instruments per canalitzar ses demandes ciutadanes, sinó en convertir-se en estructures organitzades que tenen com a únic objectiu conquistar i mantenir es poder.
Lo que estic plantejant aquí és, despres d’entrar en es poder,
Quins són es nostros ideals?.
Quins són es nostros principicis?.
Quins són es nostros valors?.
Quina és sa nostra ideologia, en definitiva, que guiarà sa nostra acció de Govern o de oposició?

Quan se va perdre es poder fa un any i mig molts digueren que havíem perdut perquè no “s’havia sabut vendre sa magnífica gestió” que s’havia fet.
Jo crec que perdèrem perquè mos vàrem fer enfora d’una sèrie de principis que, almanco per un sector des nostro electorat, eren fonamentals.
Ses 4.000, ses 5.000 persones que no mos votaren, i que finalment resultaren decisives, no mos varen votar de manera ben conscient i per motius purament ideológics.
Ara mateix, gosaria a dir que aquests 4.000 ó 5.000 s’han multiplicat per 6 tranquil·lament. Es principis que feren tornar enrere aquests milenars de persones, sociológicament de dretes, varen ser qüestions com :

S’ambigüidat en so tema de sa llengo (i es fitxatge de na Mari Pau Janer) o es pacte de quatre anys amb UM i es regalo del Consell Insular

Seria un error creure que es principal valor del PP, que representa casi a sa mitat de sa població balear, és només sa gestió.
Això no vol dir deixar-la de banda, de fet s’ha de millorar encara més, però no mos podem convertir en un partit que gestiona bé i prou.
El PP té sa responsabilidat d’oferir qualque cosa més a s’electorat, no només gestió, com si fossin una empresa.

Quan xerr de recuperar sa política en majúscules me referesc a perdre aquesta por que mos fa fugir de qualsevol polémica, a mirar cap a una altra banda quan se planteja una qüestió clau.
Molts creuen que si defensam es nostros principis lliberals-conservadors perdrem vots, però jo crec que si mai no donam sa batalla de ses idees per dirigir s’opinió pública no mos quedarà més remei que adaptar-mos a una opinió pública que en canvi sí haurà estat modelada pes nostros adversaris polítics.
Darrerament el PP pareix haver-se convertit només en una formació preocupada per s’economia i es futur, fins en es punt que molts ja en fan befa, pensant que només és una cortina de fum per no parlar d’altres coses més polémiques. S’economia i es futur són importants, evidentment, però a la cosa pública hi ha més coses que s’economia, confiar-ho tot a s’economia és un suïcidi polític quan socialistes i nacionalistes no deixen de fer feina per modelar ideològicament es nostros ciutadans.

Hem de tornar en ets orígens, hem de rescatar sa raó de ser de sa política, hem de recuperar sa vertadera funció des partits polítics segons sa Constitució.
Un partit ha de ser qualque cosa més que un instrument per guanyar eleccions, un partit no pot renunciar a una ideologia clara, un partit ha de subordinar sa seva acció política a uns postulats ideológics, un partit no sobreviurà si només vol es poder pes poder.

De fet lo que ha sobrat en es nostro partit ha estat pragmatisme; i lo que ha mancat ha estat idealisme.
Hem de trobar un punt d’equilibri, un punt mig.
Ets escàndols de corrupció que son notícia i tan de mal mos fan són sa prova més evident d’aquest pragmatisme ferotge, d’aquesta cobdícia desmesurada pes privilegis des poder, de sa falta d’idealisme i de sa incursió des mercantilisme en política.

Es per això que noltros proposam recuperar sa vocació política.
Només així podrem recuperar sa confiança de sa ciutadania en el PP, en ses nostres institucions i en sa nostra democracia. ¡¡Es hora de reaccionar!!
Sa frustració, sa impotencia, sa desil·lusió de sa ciutadania en general són comprensibles. Son fruit d’un doble fracàs. Per una banda, es fracàs que provoca un partit acorralat per sa corrupció i que fa sa sensació de ser una estructura d’aprofitats. Sa seva gestió, per bona que hagi estat, se’n resent.
Per altra banda, un segon fracàs: un partit que no defensa cap principi de forma clara i nítida.
Quan aquests dos puntals fallen, es fracàs està assegurat. Per això sa regeneració ha d’anar encaminada, en primer lloc, a resituar es nostro horitzó ideológic.
Com?
Assumint una serie de principis, que ben segur tornaran s’il·lusió en es nostros votants.

3. PRINCIPIS PROGRAMÀTICS

I. Llibertat llingüística. Es PP s’ha de convertir amb so partit de sa llibertat. Només demanam una cosa tan senzilla com sa llibertat. Per això demanam que se posi fi en aquesta injusticia històrica de sa qual noltros com a partit en som corresponsables, una injusticia que es nostro electorat no entèn i que, si no rectificam, estam perduts. Demanam sentit comú i respecte a s’ordre constitucional. Es pares han de poder triar sa llengo amb sa qual volen que estudiïn es seus fills. Ses llengos no tenen cap dret, són ses persones ses que tenen drets i s’Estat ha de vetlar perquè se facin efectius aquests drets, evitant sa discriminació per raons de llengo.

II. Substitució des “catalá” pes mallorquí. Aspiram en es model valencià on per una part se conserva oficialment sa denominació de “valencià” sense que per altra banda se discutesqui sa familia académica. Volem es mateix tracte per sa denominació secular i històrica de “mallorquí”. Per això s’ha d’incorpora a s’Estatut aquesta denominació. Només aixì, donant-li carta de noblesa, podrem rebutjar sa uniformització llingüítica en torn d’aquest “català” estándar ortopèdic, que és, al cap i a la fi, un trampolí, no ho oblidem, per construir a llarg plaç un projecte imperial “Els Paisos Catalans”.

III. Neutralidad Lingüística. La Administración tiene que defender los derechos lingüísticos de los ciudadanos y no la supervivencia de una lengua sobre otra. Los ciudadanos, en sus relaciones con la Administración, han de utilizar el idioma que en cada momento crean conveniente y la Administración está obligada a atenderlo en este idioma. La Administración no puede recortar los derechos fundamentales reconocidos en la Constitución. La lengua autónoma ha de ser un mérito, nunca un requisito discriminatorio que actúe como barrera para impedir que la mitad de nuestros ciudadanos puedan entrar en la Administración.

IV. Estado subsidiario y Gobierno limitado. Entendemos el Partido Popular como un partido liberal, por lo tanto somos partidarios de que la Administración solamente llegue hasta donde no llegue el mercado, la familia, las entidades de beneficencia o la iniciativa privada en general. Nunca el Estado puede aspirar a sustituirlos sino a complementarlos, pero sí a garantizar la igualdad de oportunidades o el ejercicio efectivo de sus derechos constitucionales. Por eso apostamos por un Gobierno limitado y un Estado subsidiario.


V. Menos Estado. Hay que evitar el exceso de intervencionismo, sobre todo en servicios públicos como la enseñanza y la sanidad. Hay que rebajar impuestos, hay que reducir el gasto público, hay que erradicar el clientelismo y perseguir la excelencia en la gestión en términos de eficacia y eficiencia. En definitivo no necesitamos mas Estado, sino menos.

VI. Igualdad de oportunidades. El PP entiende la igualdad, como la igualdad ante la ley y como igualdad de oportunidades, nunca como una igualdad de resultados. La Administración debe asegurar la igualdad de oportunidades en la medida en que ningún obstáculo arbitrario debe impedirle a nadie el uso de su libertad. Nunca, desde el poder político se debe aspirar a moldear la sociedad desde arriba, y atentar contra la libertad de los ciudadanos tratandolos como menores de edad.

VII. Regeneración democrática. Hay que devolver a los ciudadanos la confianza plena en las instituciones públicas. Por ello deben reclamarse no sólo comportamientos éticamente irreprochables en el ejercicio de las funciones públicas, sino también la reforma y modernización de las propias instituciones para restablecer su prestigio y eficacia. Un prestigio que depende de la ejemplaridad de los comportamientos políticos, por eso debe llevarse a cabo con urgencia una decidida tarea de regeneración de la vida pública con una lucha permanente contra la corrupción, dejando de lado los discursos vacíos y abordándolo con medidas legislativas concretas.

VIII. Seguridad jurídica. La labor de la Administración debe reorientarse hacia la búsqueda de la completa seguridad jurídica, basada en el respeto de la propiedad privada, delimitando las causas del interés general de forma simple y transparente.


IX. Racionalizar la Administración. Debe evitarse a toda costa la duplicación de servicios y ayudas por parte de las distintas instituciones.
La delimitación de las competencias es fundamental para luego transferirlas a aquellas instituciones más adecuadas para gestionarlas. Deben controlarse rigurosamente los subsidios, ayudas y subvenciones.


Estos son algunos de los principios que, desde nuestro punto de vista, deberían orientar la acción política de nuestro partido, tanto si está en el gobierno como si está en la oposición.
Sólo de este modo la ciudadanía volverá a confiar en su clase política y a creer que los políticos están para servir y no para servirse de la política.

4. POLÍTICA DE PACTES

Si abans parlàvem des principis que havien de canalitzar sa nostra acció política, també és necessari fer un poc d’estratègia i analitzar ses conseqüències que pes nostro partit han tengut alguns pactes amb formacions minoritàries i des quals n’hem sortit ben escaldats.

Lo que ha passat a Andratx.
Lo que ha passat a Llucmajor.
Lo que passà en so pacte amb UM en es Consell de Mallorca mos hauria de conduir, de fet ja està succeint, a revisar sa nostra política de pactes.
Fins ara s’única política de pactes ha consistit en pactar onsevulla i en qui fos con tal d’aconseguir es poder. I ara en tocam ses conseqüències.
Començárem posant s’ètica política en un segon pla, la vàrem sacrificar per governar a “qualsevol preu” i hem acabat a s’oposició. Primer se comença perdent sa dignidat i s’acaba perdent es poder. Sa política, sense ètica, només pot conduir en es fracàs.

Me consta, a més, que s’electorat s’estima més que quedem a s’oposició a que governem sense dignidat. Però si volem pactar, ho hem de fer amb condicions:

· Només podem pactar amb partits que tenguin l’idea de Nació que figura a sa Constitució Espanyola.
· Que estiguin nets de corrupció i que vegem que sa direcció fa esforços per perseguir i aillar es corruptes. Sino, ruptura des pacte
· Que es repartiment de ses àrees de govern sigui proporcional en es resultats electorals
Aquestes serien ses nostres condiciones per pactar amb altres partits minoritaris. Pactar no pot ser a qualsevol preu. Com diu es nostro President honorari, en Jose Maria Aznar: “primero ganar y después llegar a acuerdos para gobernar”



5.-REGENERACIO INTERNA

Aquest partit necessita recuperar es prestigi que a aquest moment esteim perdent per es motius que voltros ja coneixeu.
Un prestigi que depèn de la exemplaritat dels comportaments polítics i on s’ha de fer, amb urgència, una important tasca de regeneració de la vida pública amb una lluita permanent contra la corrupció amb proposta concretes.
Vos ne puc dir algunes d’elles:
· Control exhaustiu a las persones que accedesquin a càrrecs públics.
· Un temps de militància mínima en es partit per accedir en aquests càrrecs.
· Fiscalització d’ofici a tots els càrrecs públics, quan es detecti qualque anomalia.
· Que el comitè d’Ètica independent pugui actuar d’ofici amb qualsevol càrrec del partit.
· Creació d’un codi d’ètica que sigui assumit per tots els càrrecs públics.
· Potenciar a l’adjudicació de projectes i obres per el sistema de SUBHASTA, en detriment del CONCURS.
· Cada persona un sol càrrec i un sou.


Juntes locals i Juntes de districte.
Aquesta renovació ha de començar amb las noves Juntes Locals i de districte que han de tenir un protagonisme que mai s’els ha donat.
Unes juntes que s’han de sentir escoltades, recolçades i consultades.
Unes juntes que siguin realment extensions locals de sa sede de Palma.
Que estiguin assessorades a nivell jurídic a s’hora de governar o de fer oposició.
Unes juntes allà on, quan se governi, se consultin ses actuacions que les puguin afectar i que no s’hagin d’enterar per sa premsa.
Unes juntes que puguin traslladar en es seus representants en es Parlament i en es Consell Insular sa seva veu i que se les faci cas.
Unes juntes que tenguin a sa Junta Insular, ca seva.







CONCLUSIÓ

Vaig acabant.
Com bé heu pogut veure sa meva candidatura no és personalista, sinó que és un producte bàsicament ideològic. Ben segur que qualsevol des qui m’acompanyen ho hauria defensat millor que jo.
A noltros no mos impulsen, i ho hem demostrat, ambicions personals, ben legítimes per altra banda, sinó s’orgull de formar part d’una formació que més que mai necessita mà de metge.
No podíem assistir amb ses mans aplegades a s’espectacle de veure com s’enfonsava es nostre partit sense fer res. Per això mos hi hem implicat i hem aportat lo millor que teníem de noltros mateixos.
Volem recuperar es vertader sentit de sa política perquè el PP no quedi al marge en es debats que sobre qüestions fonamentals es socialisme radical de Zapatero posa contínuament damunt sa taula.
Per això hem proposat un grapat de principis que tenen com a eix fonamental sa llibertat, sa igualdat d’oportunitats i es protagonisme de sa sociedat civil.
Llavors hem proposat sa revisió de sa política de pactes. No se pot pactar a qualsevol preu.
I ja per acabar hem fet propostes de cóm s’ha de millorar s’organització interna des partit, recolzant unes juntes locals que fins ara han estat deixades de la mà de Déu.

Es nostro electorat vol fets, no paraules buides. Aquesta és sa nostra aportació que esperam que, a s’hora de redactar es programa electoral del 2011, se tengui en compte.
Ara bé, també creim que noltros, sa nostra candidatura, som s’equip més ben preparat, perquè hi creim de debò, per fer-les realidat.


Sa regeneració, sa refundació o sa renovació passen per un canvi de persones però també per aplicar aquest programa.


Ahora tenemos una segunda oportunidad i no la podemos perder.
Os invito, queridos compromisarios, a que abandoneis la impotencia, la frustración, la desmotivación, incluso la depresión a la cual parece derivarnos este partido.
Es vuestro derecho, pero también es vuestra obligación moral hacer lo que podáis para cambiar este panorama.
Una cosa os quiero decir.
Independientemente de los resultados que obtengamos hoy, seguiremos trabajando para que estos principios queden plasmados en el próximo programa electoral.

Forçar una regeneració en el PP només depèn de voltros.
I es vot, d’aquí a una estona, és molt lliure.
Lliure com sa llibertat que noltros posam en es centro de sa nostra acció política.
Ha sonat sa vostra hora, s’hora des compromisaris, que representau a tots i a cad un dels militants del PP.
Actuau per tant amb responsabilidat.
I recordau que en una democracia és es poble qui decideix.

Si volem, podem. Moltes gràcies. Muchas gracias